Logo Banner Onix C.B.
EL EFECTO "GASOIL" ... JORNADA 9 
CALPE (63):    12-12-25-16  
ONIX CB (68): 21-13-15-19
 
Buff!!, “por los pelos de Úbeda”, aquesta vegada ens ha anat ben justet. El partit d’aquest diumenge a Calp va ser molt dur i difícil de guanyar. 
 
Tots érem conscients de que havia de ser un partit difícil, important com qualsevol altre (de res serveix guanyar als primers equips de la classificació si després ens deixem punts en partits teòricament més assequibles) i més si tenim en compte els comentaris que podien llegir-se al foro del nostre grup i si érem capaços de llegir entre línies.   
 
Esperàvem un equip jove, fort, amb qualitat i amb un parell de jugadors determinants (amb qualitat suficient com per a doblar partits amb l’equip EBA del club) i tan sols ens vam equivocar en una cosa, no tenien només dos jugadors determinants. En pista sempre tenien un quintet de moltes garanties, amb molt bons directors de joc, bons alers i sobre tot, des del meu punt de vista, al jugador-entrenador, el nº 6 que unia qualitat i experiència i dotava al seu equip d’un equilibri i una cohesió notables. Voldria també des d’ací, donar-los l’enhorabona per la seva esportivitat (sobre tot a l’esmentat nº 6 i al nº 15), dona gust enfrontar-se a aquesta mena de jugadors.  
 
Abans del partit es respirava un ambient estrany, teníem pensat quedar-nos a dinar després del partit (com no!!), i a Onil, abans d’agafar els cotxes, semblava més que ens en anàvem d’excursió. Ens acompanyaven totes les nostres parelles excepte la de Cooper que no es quedaria a dinar i la meva parella i el meu fill (Calp està massa lluny  i Blai te un límit d’aguant a la cadireta del cotxe de 30 minuts). Tot i la relaxació amb la que arribàvem al partit ens posàvem ràpidament 10 o 12 punts per sobre, però en aquest moment Cooper es va fer un esquinç al turmell esquerre i els nostres jugadors alts es van començar a carregar ràpidament de personals. Això ens va fer perdre una miqueta de confiança i ens vam deixar retallar la diferència poc a poc gràcies a l’aportació ofensiva del seu jugador més decisiu en atac, nº 13.  
 
En aquesta fase del partit les penetracions dels nostres jugadors exteriors que aconseguien cistelles sota l’anella i nombrosos tirs lliures i algun llançament exterior ens va mantindre en joc, però així i tot finalment el Calp va aconseguir posar-se per davant al marcador encara que sempre amb rendes molt curtes.  
 
Ja  a la segona meitat els nostres canvis defensius ens van permetre contenir el seu joc i una major claredat amb els sistemes d’atac ens va servir per a aprofitar la nostra superioritat sota la cistella, tot això va facilitar que tornarem a distanciar-nos d’uns deu punts que finalment es van quedar en 5.      
 
COSES QUE COSTARÀ OBLIDAR D’AQUEST PARTIT PER QUE VAN SER MOLT BONIQUES DE VEURE 
 
Les coses del diumenge: 
 
- El percentatge gairebé impolut de tirs lliures de Doro, Partidàs!!. 
- La intensitat durant tot el partit (com sempre) i encert de Raúl. 
- Veure a la grada del poliesportiu de Calp a totes les Onix-xiques (gairebé totes, llàstima de Alba, Patri i Blai) i a l’Onix-Roberto. Crec que haurem de posar incentius gastronòmics per a fer-les assistir més assíduament als partits. 
- L’arròs del senyoret que vam dinar al port. 
- La cagada d’una gavina amb molta punteria que em va caure just al cap mentre treia diners al caixer del carrer (tres euros de comissió i propina!!) 
 
Bo xicons ens veiem per ací o pel Poli d’Onil, i ara una miqueta de música: 
Christina Rosenvinge amb Nacho Vegas, “Verano fatal” 
http://www.youtube.com/watch?v=Ldo-KhYF41g&feature=related
Imágenes Relacionadas