Logo Banner Onix C.B.
 
EL EFECTO "GASOIL" ... JORNADA 11 
CBI: 11-15-14-21=61  
ONIX: 15-18-9-22=64
 
Nova i difícil victòria. Difícil per varis motius, per la nostra abúlia, pel fet de no haver tocat una pilota de bàsquet des de l’últim partit de l’any contra el Liceo i sobre tot per la intensitat i voluntat del C.B.I.  
Va ser un partit sofert en el que sempre tinguérem el control del joc però mai amb avantatges còmodes, arribàvem amb certa facilitat a assolir avantatges de 10 punts però llavors ens relaxàvem i ens deixàvem tornar a agafar, d’aquesta manera, fent la goma van passar els 40 minuts de joc. 
La veritat és que en cap moment ens vam trobar còmodes al terreny de joc. Jugàvem a un pavelló com el de Benidorm, en pista transversal i molt xicoteta ( jo tirava els tirs lliures a uns 50 cm de la línia). A més a més les cistelles eren molt dures i els rebots llunyans i per si això fos poc el baló ens feia estranys quan el botàvem. Com podeu veure excuses en puc posar moltes per a descarregar-nos de responsabilitat però tots sabem que si no juguem còmodes a un camp de dimensions reduïdes és per que no ataquem de forma fluida i amb sistemes. Si no agafem els rebots és per que no els tanquem adequadament agafant la posició i si perdem pilotes tontament és per falta de concentració i d’estar en el que estem. Aquesta crec que és la clau del partit, falta total i absoluta d’intensitat i concentració. 
Ara ens queden dos partits més per a aconseguir l’objectiu autoimposat de mantenir-nos invictes en la primera volta i hem d’aprofitar-los per a recuperar el nostre millor nivell per que la segona volta que estem a punt de començar va a ser molt més dura que la primera, ens coneixem tots els equips i a més a més juguem els partits contra els primers de la taula a camp contrari. 
Aquesta vegada no crec que el millor del dissabte fos el marcador final, que també, sinó el toc d’atenció que espere que haja suposat una victòria tan ajustada.    
COSES QUE COSTARÀ OBLIDAR D’AQUEST PARTIT PER QUE VAN SER MOLT BONIQUES DE VEURE 
Les coses del dissabte: 
Del nostre joc hi ha poques coses a recordar però del partit i l’ambient que es va viure si que en puc escriure un parell: 
- El triple des del centre del camp del jugador nº 15 del C.B.I. en l’últim instant del partit.  Això és punteria Tito, a la primera, sense provar a les rodes d’escalfament :)! 
- El nou insult que vam sentir des de la graderia. Ja estem acostumats a sentir la majoria dels que ens van proferir: “Que malo eres; bola de sebo (o derivats); que feo eres...”, però ara en tenim un de nou, quan Doro tirava els últims tirs lliures li deien: “fállalo Cuqui, que eres un Cuqui” ???. Gràcies des d’ací a Juanma Cuqui, que gràcies a ell enguany hem estrenat equipatge.   
 
Au, xicons, ens veiem. 
 
Jeff Buckley – “Hallelujah” 
 
http://www.youtube.com/watch?v=Pid0nCrsQxM 
Imágenes Relacionadas