Logo Banner Onix C.B.
CB CAMPELLO (71): 19-21-19-12  
ONIX C.B.       (80): 23-15-18-24
Bon partit el del diumenge a la pista del Campello. Partit molt difícil i per el que passaven gran part de les aspiracions finals dels dos equips, nosaltres intentem aconseguir la primera plaça al final de la lliga i el Campello intenta assegurar-se una de les dues places que donen opció a la promoció directa a autonòmica per a la temporada vinent. 
 
Els jugadors del Casino de Campello sabien el que es jugaven, si aconseguien guanyar-nos i recuperar el basquet average (8 punts al nostre favor) ens deixaven sense marge d’error d’ací al final de temporada per a mantindre la primera plaça i fins i tot la segona posició. 
 
Per a aconseguir aquest objectiu el Campello va començar des del primer minut de partit amb una defensa pressionant que (vistos els últims resultats aconseguits per l’equip local i el partit d’anada a Onil) sabem que els dona molts bons fruits. Es una defensa que practiquen molt be, amb molta agressivitat que sumada a les reduïdes dimensions del camp fa que no siga gens fàcil passar de la línia del mig camp. Esperant-nos aquesta defensa pressionant nosaltres havíem practicat una miqueta com sortir-ne i llevat d’algunes llacunes i errades lògiques després d’haver-ho entrenat tan sols un dia el resultat va ser bastant positiu.  
 
El Campello no és un equip alt, però supleix els seus escassos centímetres amb molta intensitat i molta qualitat sobre tot del seu jugador nº 4, Estela, per el que passaven tots els atacs del seu equip i que va ser un autèntic malson per a nosaltres sobre tot a la primera meitat, anotant penetracions, llançaments després de sortida de bloqueig i cistelles de tots els colors. 
 
La dura defensa, amb moltes mans, que Campello va posar en pràctica va tindre com a conseqüència un rosari de faltes assenyalades en la seva contra que nosaltres no varem saber aprofitar ja que el percentatge de tirs lliures anotats va estar molt per sota de la nostra mitjana, no arribant ni tan sols al 50%, això però, es va veure contrarestat per un major encert en els llançaments de llarga distància i ací Carlos Tonino va tornar a ser crucial, amb triples anotats quan més calia, piruletes i cistelles en contraatac per a sortir de la seva pressió. 
 
Ens queden tan sols 4 finals (si guanyem els propers 4 partits serem campions matemàticament una jornada abans d’acabar la lliga) i això s’haurà acabat. Serà llavors hora de fer valoracions d’aquest primer, triunfant i esperem que únic any en preferent. 
 
I ara les coses boniques, 
COSES QUE COSTARÀ OBLIDAR D’AQUEST PARTIT PER QUE VAN SER MOLT BONIQUES DE VEURE 
Les coses del diumenge: 
 
- El grandíssim partit de Carlos, que va anotar quan més ho necessitàvem, (per a un total de 21 punts), va defendre com en ell és habitual i va ser el principal pilar en el que es va fonamentar la nostra victòria. 
- Bon ambient el del Pavelló de Campello. Sabedors del que es jugàvem, als aficionats del casino van anar a animar als seus jugadors i van crear la tensió optima a la grada. Jugar partits així és molt més divertit que amb les grades buides. A aquest ambient també van contribuir els nostres amics i familiars que es van desplaçar fins a la ciutat costera. 
- El paupèrrim percentatge de tirs lliures de Cooper. No va ser especialment bonic de veure però sí que serà bonica la festa que en farem d’això.  
 
I la cançó de huí: Massive attack - “Pray for Rain” 
 
http://www.youtube.com/watch?v=HS8J_Oky5cw&feature=related
Imágenes Relacionadas