Logo Banner Onix C.B.
ONIX – ALJOMA 87 – 65 C.B. IFACH CALPE  
Onix: 24-19-26-18= 87 
Calpe: 12-22-7-24= 65
 
Aquesta setmana ens ha tornat a tocar jugar diumenge, encara que jugàvem a casa i tots sabem que el nostre horari habitual és dissabte per al vesprada, la Volta el dissabte i l’amabilitat dels jugadors i entrenador del Calp ens van permetre aplaçar el partit un dia per a recuperar una miqueta l’alè i les maneres després d’un dia fester maratonià. Encara que ja tenim tots una edat i alguns unes responsabilitats paternals que em fan pensar que els dies de festa ja no son el que eren. 
 
El partit, conforme escrivia Pere en la crònica de la web del Calp, feia temps que estava marcat en vermell al calendari. Des que vàrem acabar el partit de la primera volta sabíem que el d’aquest cap de setmana no anava a ser gens fàcil. El Calp és un equip amb molt talent, de fet, al menys tres dels seus joves jugadors doblen esforços amb l’equip d’EBA del club i molta joventut i intensitat, la qual cosa els fa sempre temibles, a més a més son dels pocs equips que enguany han aconseguit guanyar a l’Innova, al Campello i al Teixereta i posar-li les coses molt difícils a l’Albatera de l’era Garni. Però ahir tan sols es va presentar al partit amb sis jugadors (la temporada no està sent gens benevolent amb l’equip calpí amb el tema de les lesions) la qual cosa reduïa molt les seves possibilitats de competir el partit. Tinc que dir que al menys a mi i al meu precari estat físic ens va vindre molt be que el partit estigués tan descarregat de tensió. 
 
Per la nostra part vam recuperar a un Paco que la setmana passada no va poder assistir al partit de Campello (acabava de tindre feia escasses hores a la seva primera filla) i ens vam presentar amb nou efectius al partit però sense haver entrenat ni un sol dia en tota la setmana més de quatre jugadors. El castigador tampoc estava, els viatges de negocis el tenen sempre massa ocupat, i entre Copper i el Tito-Ka van intentar fer les feines del míster, Cooper ordenava una miqueta el joc, i el Tito controlava els canvis. 
 
El partit va començar amb l’Onix anant-se’n en el marcador amb una renda d’uns 10-12 punts fruit de tirs fàcils sota cistella i contraatacs. Però amb una defensa molt tova, contagiada per la falta d’intensitat de l’encontre, no aconseguíem assolir un avantatge que pogués ser definitiu. El Calp sempre es mantenia al partit fins i tot aixugant les diferències i retallant-les a tan sols 6 punts gràcies al l’anotació continuada del seu jugador més determinant, Pavel (quina qualitat té aquest xicon!) i a la del jugador nº 8 que ahir va demostrar una gran varietat de moviments i molt bona mà. 
 
A la represa del partit sabíem que teníem que pujar una miqueta més el nivell defensiu per a aconseguir un avantatge que ens donés seguretat ja que tots érem conscients de que si ens manteníem en diferències per sota dels deu punts el Calp podia donar-nos un ensurt en qualsevol moment i complicar-nos molt les coses al final del partit. La intensitat defensiva va augmentar a la segona meitat i l’encert anotador es va mantindre a bastant bon ritme, gràcies sobre tot al grandíssim partit de Raúl, robant balons, anotant en contraatac, triples i penetracions, va ser l’autèntic MPV del partit. Al final el partit va tindre un desenllaç còmode on tots vàrem gaudir de minuts i protagonisme en atac.    
 
Un partit menys per a acabar la lliga i la cosa segueix pintant be. 
 
I ara les coses boniques, 
COSES QUE COSTARÀ OBLIDAR D’AQUEST PARTIT PER QUE VAN SER MOLT BONIQUES DE VEURE 
Les coses del diumenge: 
 
- Aquesta vegada li va tocar a Raúl ser el millor jugador del partit, i la veritat és que ja teníem ganes de veure’l per ací.  Va fer un partit perfecte, amb punts, intensitat defensiva, assistències, recuperacions..., em va recordar al Raúl del partit contra Canals de l’any passat. Li haurem de dir a la Xusa que porte a Irene a veure a son pare més sovint. 
- Molt bon partit també de Paco, que tornava a les files de l’Onix després de deixar-se a la seva filla Julia ban calenteta i alimentada a casa. I fantàstic partit també d’Alejandro, que segueix demostrant, quan el deixen, que te molt bona punteria.  
- L’ambient de germanor que s’ha creat entre els dos equips, és realment bonic veure aquest bon ambient entre dos equips rivals, gràcies Pere per fer les coses fàcils i que et recuperes ràpidament!. 
 
La setmana passada vaig estar pensant en fer una nova secció i al final no em vaig atrevir però de huí no passa, ara les coses per a oblidar, 
COSES PER A OBLIDAR 
Les coses del diumenge: 
 
- Senyor conserge del poliesportiu, senyor regidor d’esports, senyor qui siga, ja és lleig i desagradable el tindre que dutxar-nos els dimarts i els dijous dia sí dia no amb aigua freda (jo porte damunt una grip des de fa tres setmanes) però el que no pot ser és que els dies del partit estiguem en les mateixes. Personalment sent una profunda vergonya quan això passa, des d’ací demane disculpes als jugadors del Calp (joder que encara estem en març i vivim al poble de la província que més fred fa!!)  
 
I huí una miqueta de jazz: Pharoah Sanders – la segona part de “Upper Egypt and Lower Egipt”, que si no és un tema de 16 minuts i  es fa una miqueta llarg. 
 
http://www.youtube.com/watch?v=m3WE8i95oFs&feature=fvwrel 
 
Varo: -- 
Alejandro: 5 
Martinez: -- 
Dani: 19 
Coper: 6 
Panchi: 6 
Raul: 16 
Carlos: 7 
Oscar: 8 
Paco: 7 
Doro: 13 
Jose: -- 
 
Onix: 24-19-26-18= 87 
Calpe: 12-22-7-24= 65 
 
Tiros libres: 
-tirados: 20 
-encestados: 12 
*60%
Imágenes Relacionadas