Logo Banner Onix C.B.
VILA-LICEO : 54 (15-.14-13-12)  
ONIX CB     : 77 (17-17-19-24)
 
El partit d’aquest cap de setmana ens ha portat dos fantàstics regals, el més evident i el que tothom sabrà és el de l’ascens matemàtic a Autonòmic l’any que ve, fet aquest amb una importància immensa més tenint en compte que és el nostre primer any en preferent, que és el nostre quart any com a club i que anem a ascens per any, de qualsevol forma segur que arribarà el moment en que el Tito-Ka faça un bon resum de temporada amb les valoracions pertinents. Però el millor regal que ens va portar el partit del dissabte va ser el retorn de Martínez a les pistes, després d’un mes d’absència ja el tornem a tindre ací, i va vindre amb ganes. 
 
Efectivament, amb la victòria d’aquest dissabte en front al Liceu Francés ja som matemàticament segons i per tant, equip d’Autonòmic. Ara ens queden tres partits més i si en guanyem dos serem campions. La veritat és que és un resultat que ningú ens esperàvem l’any passat quan vàrem decidir que pujaríem de categoria des de Primera Zonal per a provar-nos en Preferent. 
 
El partit del dissabte pintava difícil, encara que ens enfrontàvem contra el penúltim classificat, el Liceu Francés és un equip que encara te possibilitats de salvació i això el fa molt perillós, a més a més son gent amb molta qualitat i veterania i que als partits de casa se suposa que son més durs ja que gaudeixen de més assistència dels seus jugadors. Per la nostra banda, tornàrem a presentar-nos nou jugadors al partit (com deia hem recuperat a Martínez i seguim amb les baixes de llarga durada de Cuevas i el Varo i l’absència per casori de ferrer) però de nou sense el castigador. 
 
El partit va començar uns 45 minuts més tard del degut per retard dels àrbitres la qual cosa no va contribuir massa a que sortírem a la pista amb l’intensitat adequada, resultat d’això un parcial 12-03 per a l’equip local en els primers 5 o 6 minuts, diferència que, després de temps mort per la nostra part, es va aixugar i quedar en un definitiu 15-17 a la fi del primer quart. A partir d’aquest moment i lluitant contra l’equip contrari i contra la nostra frustració per l’actuació arbitral ens vàrem posar la granota de treball. La defensa individual que vàrem fer durant la primera meitat del partit va servir per a distanciar-nos una miqueta al marcador i per a carregar-nos inexplicablement de faltes, abans de la fi del segon quart Cooper 4 faltes, Jo 3 faltes, Raúl 3 faltes... A la segona meitat vàrem canviar a defensa zonal per a intentar protegir-nos una miqueta més de les personals (va funcionar ja que vam acabar sense cap eliminat).  
 
La diferència va anar creixent al marcador gràcies sobre tot a la forta defensa que els nostres jugadors exteriors aplicaven sobre el baló, Raúl, Doro, Tonino i Martínez varen aconseguir dificultar molt la seva circulació de baló a l’inici dels atacs robant-ne alguns i forçant errades als passes. 
 
Al final victòria per 23 punts deixant al rival en 54, la qual cosa ens converteix momentàniament en la millor defensa de la lliga. 
 
I ara les coses boniques, 
COSES QUE COSTARÀ OBLIDAR D’AQUEST PARTIT PER QUE VAN SER MOLT BONIQUES DE VEURE 
Les coses del dissabte: 
 
- Com deia abans, el retorn de Martínez a les pistes, que ganes teníem de veure’l de nou entre nosaltres!!! . 
- Gran partit dels jugadors exteriors de l’Onix, Doro, Carlos, Raúl, Martínez, Cooper i Alejandro, pressionant, robant balons i anotant.  
- Pobreta Judith, que va vindre a veure al seu estimat i estava ella soleta en un partit que es va fer etern, ara sí, se’n va anar amb l’amorosa dedicació de dos triples. 
 
I huí li toca a “Pure Morning” de Placebo. 
 
http://www.youtube.com/watch?v=5muvLgHjC2Y 
Imágenes Relacionadas