Logo Banner Onix C.B.
ONIX – ALJOMA 88 – 83 GANDIA BASQUET  
Aquest dissabte va poder veure’s un bon partit de bàsquet al poliesportiu d’Onil (bo per al que últimament estem acostumats a oferir, bo si obviem els rebots ofensius que regalem, els balons perduts, els tirs lliures no encistellats...), bo per que es van veure dos equips molt diferents i amb estils de joc oposats però que coincidien en voler jugar a bàsquet tractant d’imposar les seves armes. 
 
Nosaltres aprofitàvem la gran experiència i classe dels nostres bases per a controlar el tempo del partit i intentar imposar el teòric domini en la pintura (teòric per que encara que nosaltres érem més grans, ells eren molt més atlètics). Per altra banda el Gandia intentava fer valdre la seva joventut (potencia física i velocitat) i també la qualitat de tots els seus jugadors, es nota que son un gran club amb una bona cantera, els seus jugadors exteriors tenien una gran capacitat de desbordar i un molt bon llançament exterior. 
 
La primera part del partit ens va somriure, diferències al nostre favor que rondaven els 15 punts, gràcies entre altres coses a la nostra facilitat anotadora (bons moviments) i al desencert de l’equip rival el qual normalment tenia sempre un defensor puntejant i dificultant els seus llançaments. A l’últim quart aquesta diferència es va veure ràpidament neutralitzada gràcies, ara sí, a un gran encert del tir exterior de l’Equip de la Safor i a la facilitat amb que ens desbordaven, situació que aprofitaven per a doblar balons a l’exterior i tirar sense oposició i amb encert o per a fer passades als seus pivots que quan atacaven de cara a l’anella eren molt difícils d’aturar. 
 
A les acaballes del partit i amb el marcador empatat, el Gandia va disposar de l’última possessió per a aconseguir la victòria, però una bona defensa per part nostra els va obligar a exhaurir la possessió i fer un llançament exterior molt llunyà que no va entrar (tiraven indistintament de 6.25 o de 9.00) la qual cosa ens va portar a la 1ª pròrroga amb una inevitable sensació de derrota per la nostra part ja que havíem deixat escapar massa fàcilment un avantatge d’uns 12 punts en l’últim quart. 
 
La primera pròrroga va transcórrer per uns camins semblants, lleugers avantatges per la nostra part, ràpidament neutralitzats pels seus homes exteriors, però aquesta vegada amb les baixes per lesió de Carlos i meva, la qual cosa ens feia patir molt en el rebot defensiu. Aquesta vegada vàrem ser nosaltres els qui vam disposar de l’últim llançament per a endur-nos el partit però tampoc vàrem ser capaços d’anotar. 
 
A l’ultima pròrroga sí que vàrem assolir una diferència de punts que finalment va ser definitiva però que es va veure reduïda a 5 punts en l’últim segon del partit a l’anotar un jove jugador del Gandia un triple des del mig cap, esperem no recordar-nos-en d’ell al partit de tornada (per això del basquet average...). 
 
La jornada vinent ens desplacem a Enguera per a enfrontar-nos a altre dels, a priori, grans equips de la categoria. 
 
D’aquest dissabte sí que hi ha coses per a recordar: 
 
-Fantàstic partit de Carlos que, acabat de tornar de Xina i sense entrenar, segueix sent el de sempre. 
-Doro i Cooper també van fer una gran tasca tant defensiva com en la direcció i anotació (aaai si a més a més anotarem els tirs lliures!). 
- Sembla que hem recuperat a Ferrer, bon partit del nostre rocós pivot amb bons moviments i anotació al l’igual que el Panxi, agafant rebots i anotant en els moments clau del partit. 
- I com no també gran actuació de Raúl i Justo, deixant-s’ho tot en defensa i anotant en els moments clau del partit quan la pilota està més calenta. 
 
I la música de huí: “Comfortably Numb” Scissor Sisters.  
http://www.youtube.com/watch?v=jRk5Gjl_cAg&ob=av2n  
Imágenes Relacionadas