Logo Banner Onix C.B.
ONIX-ALJOMA 77 – 51 C.S.A. CARCAIXENT
Clara millora en el que respecta al joc col·lectiu de l’equip pel que es va poder veure aquest cap de setmana a l’Onixpiakos Arena, on el partit ens va donar una miqueta de tot, bons atacs en els tres primers quarts, igualant o superant la vintena de punts en anotació, trufats de moments de bona defensa pressionant dels nostres homes exteriors que dificultaven la generació de joc per part del Carcaixent. En qualsevol cas, ja en l’últim quart la cara obscura de l’Onix va deixar veure les seves orelles, baixant els braços i deixant-nos portar per l’inèrcia del joc fins al final del partit. 
 
El Carcaixent és un equip contra el que encara no havíem jugat i del que no sabíem que esperar, per una banda la classificació ens deia que és un equip que no està massa be enguany, havent guanyat tan sols 3 partits en el que va de temporada, però per altra banda, una d’aquestes victòries va ser en casa de l’Enguera (segon classificat amb tan sols 2 derrotes) i si mirem els resultats de l’any passat va tindre molts bons números que els van portar a quedar quarts al final de la lliga. Així que davant l’incertesa del que ens esperava vàrem anfrontar l’inici del partit amb prudència i ganes de fer be les coses, prudència que ens va portar a agafar ràpids avantatges al marcador al voltant dels 10 punts que en cap moment es van veure perillar i que de mica en mica van anar creixent fins a arribar a ser-ne 30 a finals del tercer quart i començaments de l’últim. 
 
Per a mi el Carcaixent te més equip del que la classificació reflecteix, disposa de bons jugadors en totes les posicions, un bon base que controla molt be el ritme de joc del seu equip i que és capaç d’assumir responsabilitats anotadores, un parell de bons jugadors exteriors, sobre tot un jove nº 11 amb molt bona ma i molt poca vergonya (entengueu això de forma positiva) i bons jugadors interiors, amb alçada, quilos i saber fer. Crec sincerament que si pugen una miqueta la seva intensitat defensiva escalaran posicions d’ací al final de la lliga.   
 
Ara ens toca descansar, cosa que ens vindrà be a veure si recuperem a Òscar i al Panxi per a la segona volta en un partit que segur no serà gens fàcil en front al Canals a casa. 
 
I ara una repassada a les coses boniques: 
 
- De nou crec que va ser un molt bon partit coral però seria injust si no destaqués l’actuació de Julián i del Varo, que crec que encara que no va anotar s’ho va deixar tot en defensa. 
- I també era d’obligada menció l’incident aeri en el que es va veure involucrat Raúl, però aquesta vegada com a causant, posant el tap més espectacular que he vist aquesta temporada. 
 
I la cançó, una miqueta de psicodèlia: Jefferson Airplane “White Rabbit” 
http://www.youtube.com/watch?v=XR8LFNUr3vw&feature=fvst
Imágenes Relacionadas