Logo Banner Onix C.B.
GANDIA BASQUET 48 – 59 ONIX-ALJOMA
Acabem de jugar en Gandia i ja estic ací davant l’ordinador escrivint la crònica, això de jugar diumenges per la vesprada no et deixa temps ni d’analitzar el partit, menys mal que jo publique el dimarts... 
 
Al final sí que es va jugar el partit contra el Gandia, i dic això per que vàrem estar molt a prop de no fer-ho. Conforme explicava ahir Vic, el partit es va canviar al diumenge par a poder jugar-lo en el pavelló cobert però quan vam arribar a Gandia ens el vam trobar ocupat per un concurs de ball de esportiu fet que ens obligava a jugar al carrer en unes condicions no massa propícies per a la pràctica d’aquest esport (gràcies que no feia ni fred ni massa aire). Després de plantejar-nos si l’ajornàvem per a jugar-lo altre dia (tornar a desplaçar-nos a Gandia), si directament no jugàvem (arriscant-nos a la sanció) o si simplement el jugàvem (tot i les nombroses baixes amb les que ens vam presentar en Gandia), al final va ser aquesta última opció la que vam decidir escollir i no ens va anar malament del tot. 
 
L’Onix va eixir molt més centrat en el partit que el seu rival amb les idees més clares en atac i amb una defensa canviant que no va deixar que el Gandia trobés una manera clara d’atacar la nostra cistella. Després de dos o tres minuts d’igualtat en el marcador l’Onix va anar allunyant-se de mica en mica gràcies al seu ordre ofensiu i a provocar nombroses faltes personals dels jugadors de la Safor que arribaven tard als ajuts i tan sols podien parar el nostre joc interior i les penetracions dels nostres exteriors amb falta. Fruit de tot això es va arribar al descans amb un +21 i havent deixat al Gandia en tan sols 15 punts anotats. 
 
A la segona meitat la cosa va canviar, érem conscients de que així seria, les nombroses i continuades protestes de la banqueta local referides a la diferència en les faltes xiulades als dos equips van sorgir el seu efecte i en els últims 20 minuts del partit tan sols vam llençar 2 tirs lliures. El Gandia va pujar molt la seva intensitat defensiva i la major permissivitat arbitral va fer que per moments se’ns fera realment difícil arribar a tirar a cistella. Per altra banda sembla que de repent a nosaltres se’ns va oblidar com es juga a aquest esport per que de repent rara era la jugada en la que no fèiem passes o 3 segons a la zona (en la primera meitat es veu que encara recordàvem com es juga), si a això li sumem la inevitable relaxació en la que caiem cada vegada que ens allunyem una miqueta en el marcador estava clar que acabaríem el partit molt més igualats que la primera meitat, i així va ser, al final victòria per 9 punts contra un equip molt treballador del que personalment destaque als bases nº 10 i nº 6.  
 
Aquesta setmana hi ha coses boniques per a recordar però d’altres no tant: 
 
- Podríem oblidar, si resulta que és lleu, l’esquinç de turmell que es va fer Cooper. Esperem que per al proper partit contra l’Enguera estiga recuperat. 
- El mateix podríem dir de tots els tirs lliures que vaig fallar i del meu esquinç en el dit índex de la mà dreta, ja veurem... 
- I Justo, a veure si aconseguim desfer eixe embolic. 
- Però també van haver moltes coses de les bones, moltes gràcies Carlos per poder jugar i ajudar-nos posant un barret estratosfèric com sols tu els poses. 
- Grandíssim partit de Raúl en atac i defensa posant també barrets per a que no es refreden els jugadors rivals. 
- Oscar segueix en el seu gran moment de forma i a la seva habitual i inestimable aportació defensiva hi ha que sumar-li ara que siga una amenaça constant en atac. 
- Doro, com sempre és capaç de desembossar qualsevol atac amb les seves penetracions i capaç d’aturar a qualsevol atacant amb les seves cames.   
 
I la cançó: The Doors “Riders on the Storm” 
http://www.youtube.com/watch?v=DKbPUzhWeeI 
Imágenes Relacionadas